El nostre caminar per la ciutat és pràctic, funcional, normalment recorrem la ciutat perquè anem a un lloc no perquè passem per un lloc per anar-hi, i en cas de que hi parem esmen ho fem en funció de la seva utilitat o de la seva inconveniència (obres, carrers tallats, voreres estretes, …). Qualsevol lloc, qualsevol recorregut pot ser interpretat en un sentit artístic. La ciutat, així, es converteix en un laboratori d’experimentació.

La intervenció “El bodegó com a paisatge” va encaminada a modificar la percepció que tenim, com a vianants, del paisatge urbà introduint-nos dins de l’obra. No només caminem, sinó que mirem la ciutat per i a través dels objectes que la conformen.

El bodegó al presentar un conjunt d’objectes inerts d’acord a un cert estat d’ànim, desprèn un aire domestic, d’intimitat, ens acosta olors o sabors familiars, té quelcom de recollit, en som (fonamentalment) espectadors i l’abastem. Pertany a la esfera d’allò que podríem anomenar casolà, íntim. En aquest cas al modificar el format convertim un objecte abastable en un espai transitable carregat d’intimitat exposada on conflueixen els conceptes de públic i privat i que només es fa visible quan l’espectador intervé activament.

al vespre de retirada from d2 on Vimeo.

Art urbà per smartphone

“Formigó Lleuger” és un projecte de realitat augmentada geolocalitzada que es pot gaudir vorejant l’estany i visualitzant-lo amb l’esmartphone. Consta de sis escultures de gran format d’aparença de formigó suspeses sobre el recorregut.

“…i el drac regurgità enormes egagròpiles amb les sobres de les construccions que li havien colonitzat el llom i de tant en tant el seu ull maliciós ix pel costat de l’estanyol vermell i ens vigila……”

Objectes	Visualització òptima

Recorregut a Wikiloc

Una memòria barcelonina

Estructures, infraestructures, persones, relacions personals, relacions econòmiques, relacions socials, ….: Espai urbà.
La interacció entre veïns es dona barrejant balcons i xarxes socials, cafès i cibercafès, carrers, places, videojocs i apps. La realitat física, la realitat virtual i la realitat augmentada cohabiten i el ciberespai s’erigeix com a nova àgora, com un nou espai públic sense límits. Si l’espai públic físic minva per la instrumentalització econòmica i política, el virtual s’eixampla. L’absència de limitacions físiques allibera la creació de les lleis de la matèria alhora que planteja la necessitat de buscar noves preguntes.
Una memòria barcelonina proposa una altra manera de veure/viure la ciutat, un recorregut al voltant del barri gòtic – en format de capa de realitat augmentada – ens mostrarà objectes a través del navegador de AR (realitat augmentada) Layar. El projecte barreja el món digital i el món físic. Els objectes al mig d’espais públics evoquen fragments de la memòria de la ciutat: la Barcelona marítima, la industrial, la de la moda, etc,
Rastrejar la memòria de la ciutat, tot i no ser objectiva ni exhaustiva, pot permetre reinterpretar l’espai urbà, i modificant-ne la percepció ens pot servir de punt de partida per reflexionar sobre el paper que aquesta ocupa.

Va d’Art 8