El nostre caminar per la ciutat és pràctic, funcional, normalment recorrem la ciutat perquè anem a un lloc no perquè passem per un lloc per anar-hi, i en cas de que hi parem esmen ho fem en funció de la seva utilitat o de la seva inconveniència (obres, carrers tallats, voreres estretes, …). Qualsevol lloc, qualsevol recorregut pot ser interpretat en un sentit artístic. La ciutat, així, es converteix en un laboratori d’experimentació.

La intervenció “El bodegó com a paisatge” va encaminada a modificar la percepció que tenim, com a vianants, del paisatge urbà introduint-nos dins de l’obra. No només caminem, sinó que mirem la ciutat per i a través dels objectes que la conformen.

El bodegó al presentar un conjunt d’objectes inerts d’acord a un cert estat d’ànim, desprèn un aire domestic, d’intimitat, ens acosta olors o sabors familiars, té quelcom de recollit, en som (fonamentalment) espectadors i l’abastem. Pertany a la esfera d’allò que podríem anomenar casolà, íntim. En aquest cas al modificar el format convertim un objecte abastable en un espai transitable carregat d’intimitat exposada on conflueixen els conceptes de públic i privat i que només es fa visible quan l’espectador intervé activament.

al vespre de retirada from d2 on Vimeo.