La meva participació en el projecte “La voix”

La veu. Tenir veu. Sense veu. La veu silenciada. La veu feta feta crit…. Com parlar sobre el propi fet de parlar, de dir, d’entendre’s, de fer-se entendre, de sentir-se i ser sentit? La veu entesa només com a efecte sonor, o també com a contingut comunicatiu? I com parlar d’ella en un llenguatge que no li és propi?. El repte es presenta complexe. És com voler parlar d’una carretera sense nomenar-la, parlant només de les voreres, dels vorals, dels plataners plantats a les voravies, dels pobles al seu voltant, dels ramals, del paisatge, dels rius que li fan costat,….. però potser això la defineix millor que la tirallonga d’asfalt amb planter de senyals de transit. O potser és només marejar la perdiu, vosaltres, els espectadors teniu l’última paraula. Jo, confesso, és el camí que he triat. Parlar en i de diferents escenaris on ella hi té, o hi pot tenir, rellevància, esperant que sigueu vosaltres qui la desperteu dins vostre. Per fer-ho he triat un tema marc: «el mite de Medusa».
Objectes RA
La petite voix
Descarregar PDF

El nostre caminar per la ciutat és pràctic, funcional, normalment recorrem la ciutat perquè anem a un lloc no perquè passem per un lloc per anar-hi, i en cas de que hi parem esmen ho fem en funció de la seva utilitat o de la seva inconveniència (obres, carrers tallats, voreres estretes, …). Qualsevol lloc, qualsevol recorregut pot ser interpretat en un sentit artístic. La ciutat, així, es converteix en un laboratori d’experimentació.

La intervenció “El bodegó com a paisatge” va encaminada a modificar la percepció que tenim, com a vianants, del paisatge urbà introduint-nos dins de l’obra. No només caminem, sinó que mirem la ciutat per i a través dels objectes que la conformen.

El bodegó al presentar un conjunt d’objectes inerts d’acord a un cert estat d’ànim, desprèn un aire domestic, d’intimitat, ens acosta olors o sabors familiars, té quelcom de recollit, en som (fonamentalment) espectadors i l’abastem. Pertany a la esfera d’allò que podríem anomenar casolà, íntim. En aquest cas al modificar el format convertim un objecte abastable en un espai transitable carregat d’intimitat exposada on conflueixen els conceptes de públic i privat i que només es fa visible quan l’espectador intervé activament.

al vespre de retirada from d2 on Vimeo.

Ulises a Osona

Del carrer Manlleu a la rambla Sant Domènec és una travessia entre coneixements i boira. Utilitzant la geografia de la ciutat com a territori poètic us convido a caminar amb mi en un viatge pels records, pels aprenentatges, per la ciutat, pels meus dubtes i les meves certeses, més de les primeres que de les segones.

L’aprenentatge, com tot viatge iniciàtic, comporta la pèrdua de la innocència.

Art urbà per smartphone

“Formigó Lleuger” és un projecte de realitat augmentada geolocalitzada que es pot gaudir vorejant l’estany i visualitzant-lo amb l’esmartphone. Consta de sis escultures de gran format d’aparença de formigó suspeses sobre el recorregut.

“…i el drac regurgità enormes egagròpiles amb les sobres de les construccions que li havien colonitzat el llom i de tant en tant el seu ull maliciós ix pel costat de l’estanyol vermell i ens vigila……”

Objectes	Visualització òptima

Recorregut a Wikiloc

Una memòria barcelonina

Estructures, infraestructures, persones, relacions personals, relacions econòmiques, relacions socials, ….: Espai urbà.
La interacció entre veïns es dona barrejant balcons i xarxes socials, cafès i cibercafès, carrers, places, videojocs i apps. La realitat física, la realitat virtual i la realitat augmentada cohabiten i el ciberespai s’erigeix com a nova àgora, com un nou espai públic sense límits. Si l’espai públic físic minva per la instrumentalització econòmica i política, el virtual s’eixampla. L’absència de limitacions físiques allibera la creació de les lleis de la matèria alhora que planteja la necessitat de buscar noves preguntes.
Una memòria barcelonina proposa una altra manera de veure/viure la ciutat, un recorregut al voltant del barri gòtic – en format de capa de realitat augmentada – ens mostrarà objectes a través del navegador de AR (realitat augmentada) Layar. El projecte barreja el món digital i el món físic. Els objectes al mig d’espais públics evoquen fragments de la memòria de la ciutat: la Barcelona marítima, la industrial, la de la moda, etc,
Rastrejar la memòria de la ciutat, tot i no ser objectiva ni exhaustiva, pot permetre reinterpretar l’espai urbà, i modificant-ne la percepció ens pot servir de punt de partida per reflexionar sobre el paper que aquesta ocupa.

Va d’Art 8